. Hi han recollit allò que l’entitat “cultural” anomenada
voldria amagar: que la FACAO és un cacau on hi fa cau (perdó per la cacaufonia) el
(perdó per la redundància).
, sobre la repressió que va patir qui va gosar difondre la cara oculta de la FACAO.
La cara oculta de la FACAO
Transcripció, amb les fotos originals i amb l’ortografia secessionista valenciana original (originals en tots els sentits), de l’article “Èxit del contracorrellengua” que Ángel Hernández (president de la FACAO) va publicar l’octubre de 2003 a la revista SOM (òrgan oficial del grup valencià d’extrema dreta GAV)
EXIT DEL CONTRACORRELLENGUA
A pesar de l’anulacio de tot l’acte organisat en recolzament exterior, contra el correllengua de Fraga del dia 27, al final les coses s’han desenrollat d’atra forma, i han acabat en una victoria nostra arrasadora sobre el correllengua (gracies als jovens del GAV). Vos ho conte:
a)-El grup canyer fragati ana tota la nit arrancant el cartells que 100 metros davant anaven pegant els del casal pancatalaniste Jaume I (seria bo que nos acostumarem a incloure est adjectiu intermig en tots els nostres escrits, tant interns com publics: prensa, foros, webs, etc., a vore si qualla). Ademes pegaren per tota Fraga abundants pegatines fetes de forma casera, en el text: “No nos fareu catalans” dins d’un senyal triangular de perill (vora roig i en l’interior groc). Aixina conseguien provocar a discussio de la poblacio lo que els pancatalanistes no volen mencionar i ho dissimulen baix la “cultura”. Al casal no li feren res, perque estigue present un guardia municipal, tota la nit vigilant.
b)-Encara que des de Fraga anularem la convocatoria de manifestacio contracorrellengua i avisarem a tots de que no vingueren, es presentaren els jovens del GAV (que els tenen ben posats).
Davant del seu corage, des de FACAO llamentem haver frenat la vinguda d’atres i no tindre res preparat, pero ad ells els donava lo mateix; no venien per lo programat i anulat, sino perque s’ho demanava el cos. Pero l’activitat del casal pancatalaniste no començava fins al final de la vesprada, i ells havien de tornar a Valencia. Estiguerem junts un temps, i despres es dedicaren a deixar constancia de la seua presencia: pegada multiple de pegatines per tot el poble (feren turisme) en la bandera valenciana [aclaracio SOM: no es aixina, sino que es la quatribarrada en una brochada blava]- i el text “No nos fareu catalans”, i com a fermall final, “decoraren” tota la frontera del casal pancatalaniste Jaume I de Fraga,
espray negre i texts de: “fora d’aci”, “fora de Fraga”, i atres que encara no he pogut llegir be, puix poc despres ya començaren a acodir els del correllengua per a començar la seua activitat i ya no era prudent acosatar-se. Pero no les han pogut borrar, i s’han hagut de chuplar en dits “adorns” tot el correllengua, que enguany ho han fet reclosos dins del casal, inclos l’acte d’entrega de premis als chiquets i familiars, guanyadors dels premis de la “gimcama” escolar de preguntes.
c)-Pero un temps abans, quan ani a visitar la “decoracio” negra de la frontera del casal, se me creuà u dels “maulets” de Fraga (el que va llegir el manifest l’any passat), que histeric de rabia m’increpà que “¿Com no me donava vergonya”. Parli en ell durant cinc llarcs minuts (tinc bona relacio en sos pares) pero no havia opcio de res. Sol li tragui en clar que encara que naixcut en Fraga, “parla catala i Fraga es catalana i que no es aragones”. Perdudet…
En resum, han quedat escaldats i vençuts. Tinc ganes de vore lo que diuen ara pels mijos de comunicacio i per internet. Correllengua 2003 en Fraga ya ha passat. Vorem el del 2004.
Angel Hernandez
(Fraga – Regne d’Arago)
